5-Juliol-2007 |
Arbre adquirit el 2006, a un viver Francés.
El trobem descrit amb molt de detall i algunes contradiccions per Ira Condit a Hilgardia.
Figuera típicament francesa. S’adapta bé a la major part de les seves regions.
Arbre de dues collites, bífera.
Si es volen collir figues sota climes amb tardors fredes, les figueres bíferes són gairebé indispensable.
Arbre de vigor moderat i forma amb tendència erecta.
Fulles majoritàriament tri lobulades i gruixudes.
Figa flor molt primerenca d’uns 100 gr. de pes.
Color de la pell de tons marronosos amb fons groguenc.
Carn rosada. Peduncle inapreciable. Coll petit.
|
Figues 12-Agost-2007
 |
|
Gust bo sota condicions d’insolació suficient i collida al punt. Fruit amb peduncle inapreciable. Coll petit.
Figa d’estiu més petita que la figa flor.
Color de la pell més uniforma sense fons groguenc. Aparença cerosa, molt bonica.
Carn rogenca i sucosa, amb albedo (part blanca entre la pell i la carn) considerable, també amb bon gust.
Gust refinat i bo en les condicions de Barcelona.
No intenteu comparar el seu gust amb el d’altres varietats de figues autòctones, seria com comparar el gust d’un meló pell de gripau amb el d’un cantaloup francès, no tenen res a veure.
Té tendència a perdre moltes figues. És possible que necessita el blastofague per a la seva polinització.
|
Gota de mel, nom tipic de moltes varietats.  |