Autofèrtil (partenocàrpica)
Bífera (Figues flors i figues d'estiu)
Figues d'estiu a principis d'Agost..

Arbre adquirit el 2006, a un viver Francès.
El trobem descrit amb molt de detall i amb algunes contradiccions per Ira Condit a Hilgardia.
Figuera típicament francesa. S’adapta bé a la major part de les seves regions i sense problemes en els climes mediterranis.
És molt probable que el seu nom faci referència a la data aproximada de la seva collita per Santa Maria Magdalena el 22 de Juliol, com també pasa amb altres figues.
Figuera bífera és a dir de dues collites, amb una producció abundant de figues flors.
En els climes on les tardors són fredes, les figueres bíferes ens poden permetre gaudir d’una collita de figues-flors que segons com serà l’única.
Hi ha descrites unes tècniques de conreu de figueres per fer-ho possible en condicions límits com ho és la poda d’Argenteuil.
Arbre de vigor moderat i amb un creixement de tendència erecta.
Fulles majoritàriament trilobulades i gruixudes.
Figa flor molt primerenca d’uns 100 gr. de pes.
Color de la pell de tons marronosos amb fons groguenc.
Carn rosada i cavitat força gran. Peduncle inapreciable. Coll petit. Ostíol molt obert.
Sempre i quan es collin al punt, sota condicions d’insolació i calor suficient, dóna figues de bon gust.

La figa d’estiu és més petita però més gustosa que la figa flor.
Fruit amb peduncle petit. Coll inapreciable.
Color de la pell uniforma sense fons groguenc. Aparença cerosa, molt bonica.
Carn rogenca i sucosa, amb albedo (part blanca entre la pell i la carn) considerable, també amb bon gust.
Gust refinat i bo en les condicions de Barcelona.
Les figues tenen una forta tendència a badar-se (esclatar). Les mosques de la fruita i els corcs (carpophilus) senten predilecció per atacar aquesta varietat i no fer-ho amb les figueres veïnes d’altres varietats, com conseqüència se'n perden una gran quantitat.
El seu gust és especial i difícil de trobar amb les figues autòctones més conegudes, seria com comparar el gust d’un meló pell de gripau amb el d’un cantaloup francès, no tenen res a veure, però cadascú escull allò que més li agrada.
Sol perdre moltes figues. És possible que necessita la blastòfaga per a la seva pol·linització.

IRA Condit (The Fig) In many common figs, such as San Piero, Brunswick, and Madeleine, the mature flowers do not fill the cavity, and the pulp is therefore hollow at the center. The pulp constitutes about 83 per cent of a mature fig.

Eissen.
Angelique
Courcourelle blanche; Angeliqne blanche; Melette: La Melette (Roz.) according to Duhamel.
Medium, 1 ¾ inch, pyriform, longer than wide, ribs prominent: color yellowish white with long greenish spots. Pulp white, in center fairly rose. Leaves 3-lobed, crenate, lobes pointed, a good fig of fine flavor. Paris and Provence.

Coucourele Brune
Brown Coucourel; Coucourelle Brune (Melette); Ficus fusca Risso; Courcourellos Brunos Provence).—Two crops. First crop largest, 1 ½ by 1 ¾ inches; very early. Second crop: Small or medium, roundish; color of skin deep brown, with a thick blue bloom; stalk variable in size; pulp tender, without flavor, of deep red color, shading to rose. Except for want of flavor, it is a rich fig. Requires dry soils. Common in Provence.

Magdalen
Madeleine; De la Madeleine.—Size below medium to small, about 1 ½ by 1 ½ inches, quite round, or slightly pyriform and obtuse. Ribs distinctly prominent and rough, especially toward the stalk, while diminishing in prominence toward the eye, but entirely disappearing immediately around it.
Stalk longer than one-half the fig eye open, comparatively large, but depressed: scales very small and few o. a pale whitish amber. Skin greenish-yellow or yellow on cheek, greenish in the shade; pulp amber white: meat white. A very delicious little fig. far superior to the lschias and the Celestes. (Fig. 72.)
The above description is taken from fig trees imported from France by Mr. Grillet to California and grown in Santa Clara Valley. They differ from those received by the Royal Horticultural Society of London, as seen below. Dr. Hogg gives Madeleine as synonymous with Angelique. which is erroneous, Angelique is a distinct fig of larger size, much more flattened, and of the shape of a flat onion.

Madeleine.
De la Madeleine.—Size medium; 2 ½ inches long by 1 ¾ inches wide; pyriform: lopsided. No distinct neck and very small stalk. Ribs shallow, numerous, confluent; eye medium, open; scales large. Skin waxy, cracking, of a yellowish-green color: pulp coarse, rosy amber and pure amber toward stalk end. Vinous and juicy, but not highly flavored. Tree strong grower, with large, coarse, shallow, 3-lobed leaves, about 9 inches long by 8 wide, woolly underneath. This fig was received thus named from the Royal Horticultural Society of Loudon. It is a distinct fig from the true Magdalen.

.