La meva mare m’havia parlat d’aquest figuera. De petita, ella en recordava una no lluny de casa seva.
L’arbre que tinc ara prové d’un amic americà. Segons ell es tracte de figues molt gustoses.
De vegades tenim sort d’algun dels nostres amics americans que sovint preserven allò que nosaltres hem perdut.
És un arbre especialment decoratiu, el tanys també tenen ratlles verdes sobre el fons marronós amb una excepcional qualitat de fruit. Segons sembla és fruit d’una mutació de Bourjassot blanc. Hi ha moltes histories insòlites respecte aquesta mutació.
El mateix nom fa referència a dues varietats ben diferents.
Figa de forma abaldufada amb la polpa vermella. Molt bona qualitat gustativa. Fructificació tardana.
Fulles majoritàriament trilobades amb angle peciolar entre pla i obtús.
Mentre que a València la carabasseta és la figa ratllada en canvi a Mallorca es tracta d'una figa sense ratlles utilitzada principalment per l’obtenció de figues seques, (forma part de les varietats conegudes com alacantines). Aquesta figa utilitzada bàsicament per assecar fou premiada a l'exposició de Manacor del 1896.