Nom Sinònims Localitzacio C Descripció Notes
Acre o d'Acre   Camp de Tarragona, Priorat, Ribera d'Ebre 1 Grossa, molsuda, de color vinós, de pell clivellada i gra vermell fosc.Quan són seques, són blanques i de gust superior a les de Fraga. Abunden poc  
Ademuz   Ademuz      
Agostenca D'agost, Ostenca, Bostenca Alguer , Valencia , Eivissa 2 La que es fa en una segona collita de certes figueres, i madura pel mes d'agost i setembre  
Alacantina Alagantina, Galantina Mallorca 1 Petiteta, llarguera , rossa o blanquinosa, que madura pel mes d'agost i no és molt estimada per a menjar-ne les persones, sinó més aviat per a donar als porcs. GEM Arbre primerenc, és petita i una mica fada, però bona per als animals i per a assecar. Era una de les varietats més abundants  
Albacor   Valencia , Balears 2 Fa dos collites, una pel juliol i l'altre a la fi d'agost o al setembre, i és ben negra, grossa, llarguera, no molt bona. GEM d’arbre gros i de gran durada, fa també figa-flors, però no tan bones com les anteriors  
Albacor de molla blanca   Valencia , Balears 2    
Albacor de molla vermella   Valencia , Balears 2    
Albacor de molla de meló   Valencia , Balears 2    
Albacor del Beat Ramon   Manacor 2    
Alenyana   Porreres 2 Mitjana, blavosa i no gaire bona.N'hi ha de flors i d'agostenques  
Alfarenca   Tortosa 1 Petita, rogenca, molt tardana  
Algerina D'Alger, Angelina Costitx , Ariany 1 No és gaire bona abans d'assecar-se, però seca es torna molt blanca i molt bona  
Bacorera
 De bacó, D'albacor , Bacora, Figa-flor Catalunya , Valencia , Balears 2 És negra, molt grossa, bona, i primerenca, madura pel juny. BE Entre la gran diversitat de figueres valencianes, la figa de més renom i anomenada és la bacora, albacor o figa-flor, una figa gran, molluda, estovada, aquosa i refrigerant, que té l’avantatge i el privilegi de ser una figa molt primerenca Significat : Parts genitals externes de la dona Etimologia : de l'àrab bakura
Bec de perdiu   Castelló      
Bell Cuiro   Pla d'Urgell 1 Té la pela molt doble, és molt tardana i molt bona  
Bergunya   Banyalbufar , Artà 1 Molt dolça, de les més primerenques del mes d'agost, i devegades per Nadal encara n'hi ha. En fan especialment els pans de figa Significat : Nom propi de dona
Blanca   Catalunya , Valencia , Balears 1 Verda per fora i blanca per dintre, grossa i prou bona.Madura pel setembre  
Blancassa   Ariany      
Blanca Poma   Eivissa   De color blanquinós i de la grossària d'una poma  
Blanca vera   Valencia      
Blanquella Blanqueta Empordà, Valencia , Balears 1 Petita, rosseta, madura per l'agost  
Blava          
Boja Boixa        
Bordissot Blanca Burjassot, Italia: , Brogiotto Bianco, Brogiotto Genovese, France :, Bourjassotte, Barnissote Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades. GEM Arbre que en terres grosses i fresques es fa molt corpulent. En forma de baldufa, és de sabor molt dolç i de les millors per a menjar seques Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Bota Morada          
Botanda   Porreres , Lloret de Vista Alegre 2 Grossa, rogenca fosca, no gaire bona. Mig verda quan les altres ja són madures  
Burdissot Verd Burjassot, Bordissot, Biriassot Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Burjassot Negre

Bordissot, Biriassot, Italia: Brogiotto Nero, France:Bourjassotte noire, Violette de Solliès, Barnissote noire, Parisienne

Canaries : Bajasote, Boujasote, Bragasote

 Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Burjassot o Biriassot Bordissot, Biriassot Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Calderona   Felanitx 1 Negra amb la molla vermella, de pell gruixada, no gaire bona, i madura pel setembre  
Cametas Cametes, Cameta Llucmajor 1 Menuda, llarga, de color roig fosc, bona; madura entre agost i setembre. Transcripció errónea de Cametes
Capoll Llarg   Mallorca 1 Té el capoll molt llarg i sembla una carabasseta; no és gaire bona en no esser per a assecar; madura per l'agost  
Capoll Curt   Mallorca 1 Rodoneta i petita, amb molt poc capoll  
Carlina   Llucmajor 1 Petitona, rodoneta, blanca, i madura pel juliol  
Carabasseta

Bordissot blanc, Catalana, Figa Turca, France :
Panachée,
Bourjassotte, Courgette rayée, Jaspée, Carbassette
Italia:
Bizzarrìa di Sori, Panascè

 Catalunya, Valencia, Balears , Son Servera 1 Blanca groguenca amb ratlles verdes, grossa, bona. Catalana la que és de bordissot blanc. GEM era molt conrada a Son Servera, té forma de carabassa de vi i és molt gustosa quan és seca SIDT , apareix traduïda al Castellà
Cendrosa
   Camp de Tarragona 1 Grossa, dolça, de color verdós brut  
Cocorella   Mallorca 1 Mitjana, blanca, de gust fat, bona per a assecar; té la pell gruixada  
Colar   Albatera, Elx 2 Figa flor comercial  
Coll de beata Coll de frare Mallorca 1 Semblant a la de coll de dama, mitjancera, un poc llarguera, negrosa, poc gustosa. Madura pel setembre o l'octubre  
Coll de Dama Blanca
 Coll de senyora, Col de Dame Blanc Catalunya, Valencia, Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà)  
Coll de Dama Negre
 Coll de senyora, Col de Dame Noire Catalunya , Valencia , Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà). GEM en forma de pera, és molt gustosa  
Coll de Dama Rossa Coll de senyora Catalunya, Valencia, Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà)  
Color de mort          
Corquellera   Palafrugell 1 Negrenca, petita, i segons diuen, congria corcs  
Cornudella          
Cucurella Concorrella, Cucarella Gandesa 1 Primerenca i de color blanc o negre. GEM és molt semblant a l’alacantina.  
Concorrella   Tremp, Organyà, Pla d'Urgell 1 Negra, petita, molt bona, i madura a mitjan agost  
Cuiro de Bou          
Cul de Ruc Cul de burro Alboraia, Pla d'Urgell   Negra, grossa, bona; són les primeres que maduren i les darreres que se'n van  
De Baco          
De bec de perdiu   Castelló 1 Rogeta, menuda, no gaire bona; madura pel setembre  
De butxaca          
De Fraga Bordissot Blanca Fraga      
Deiana   Manacor   Mitjancera , verda, no gaire bona  
De la gota de mel De la goteta de la mel , gina Camp de Tarragona, Xàtiva , Alcoi 1 Verdosa, grossa i molt bona, i madura pel setembre La gota de mel es produeix al ull de moltes figues quan estan madures
De la Roca   Mallorca 1 Verda blavosa fosca, no gaire grossa, tardana i de qualitat variable segons les localitats. GEM és tardana, més petita que La paretjal però més saborosa  
De Llei          
De la pera   Costitx   Blanca i té la forma de pera  
Del sen Jaume   Manacor 1 Grossa, verdosa, un poc aplanada, de cuiro molt gruixat, molt dolça, madura devers el setembre i l'octubre Significta de sen : = Tractament que es donava a menestrals , del llatí sene (“vell”), segle XIV Tractament que es dóna als treballadors camperols ( Mallorca ) quan ja són d'edat madura
De la senyora   Manacor 1 Verdosa o negra, de molla rosada i molt dolça, amb el cuiro gruixat, de forma rodona, i madura cap a l'octubre i novembre  
De mosset   Valencia      
De mort   Priorat   Petita, de color groc esblaimat tant per fora com per dintre, i d'aspecte malaltís; són lletges, però molt dolces  
De set cotnes   Manacor     Significat : Pell gruixuda i forta Etimologia : del llatí cutina Sinònims : crosta, corfa
Del Grà negre          
Del Guardia          
Dolça   Mallorca   Blavosa, de molla un poc vermellosa, devegades dolenta  
De l'Empordà   Llucmajor 1 Grosseta, rodona, verdosa, bona, i madura devers el setembre i l'octubre  
D'en Sala   Urgellet   Blanca i molt fineta  
De la filera   Mallorca 1 Grossa, blanca, primerenca, bona per a assecar  
De molla vermella   Ariany 1 Rodona, molt gruixada i forta, bona per assecar  
De pom   Priorat 1 Mitjancera, roja moradenca molt fosca, molt bona; madura pel juny i es fa a poms o apilotades algunes figues en el brot  
De rei   Massalcoreig   Petita, negra, no gaire bona  
De sa Font de Balafi   Mallorca 1 Grossa, de color de plom, amb la pell molt gruixada, i madura dins el setembre  
Envernesca Hivernesca, vernesca Camp de Tarragona 1 Verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre  
Farta belitres Afartapobles Ribera d'Ebre, Pla d'Urgell 1 Tardana, grosseta, gustosa, i abunda molt Significat : Captaire vagabund . Afarta aquestes persones.
Frare llec   Empordà   La que té un cercle a mitjan lloc i és molt llarguera Frare llec: el qui no té ordes majors i sol estar destinat a serveis inferiors Frare llec : figa bessona , o sia , llargaruda i amb un cercle enmig ( Empordà )
Forastera   Balears 1 GEM tardana, s’assembla de forma i de gust a la de coll de dama blanca i és, per tant, molt apreciada  
Garsalina   Valencia      
Gargeliga   Pla d'Urgell 1 Rossa, molt bona, que madura entre juliol i agost  
Garrofala   Priorat   Forta, grosseta, ben vermella.Madura pel juny, i el seu gust és d'una dolçor semblant a la de la garrofa  
Gavatxona   Camp de Tarragona   Petita, llargaruda, de color morat fosc Gavatxos,, nom que reben els francesos a Catalunya , gavatxona = francesona
Geganta   Mallorca   Mitjancera o més aviat petita, i de color roig blanquinós  
Genyiva Mort Geniva Camp de Tarragona   Molt blanca  
Hivernenca Envernesca, Hivernesca, Vernesca Camp de Tarragona, Mallorca, Castelló , Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi 1 GEM verda, mitjancera , o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre  
Hivernenca Blanca          
Hortella De la tira Mallorca   Grossa, blanca, molt molsuda, de pell molt prima, de gust molt fi  
Jorba          
Julienca   Tortosa 1 Negra, de gra blanc, madura a primers d'agost  
Llei   Tortosa 1 Color verd clar i de forma semblant a la de Burjassot, però de millor gust  
Llimonenca   Mallorca   Cònica i de color groc  
Lloral          
Maellana Blanca   Ribera d'Ebre, Maestrat 1 Blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre  
Mallea
 Maella Ribera d'Ebre, Maestrat 1 Blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre Transcripció disléxica de Maella. Anomenada per l'escriptor Cervantes.
Mare de Déu De la Mare de Déu de Lluc Mallorca, Escorca   Semblant a les figues martinenques, grosseta  
Martina          
Martinenca   Mallorca 1 GEM tardana se sol fer molt grossa. L’arbre ja perd les fulles i encara té molts de figons, que maduren malament a causa del fred  
Martinenca mina   Mallorca   Sol esser negra, mitjancera, amb poc capoll, amb molta lletrada, i madura relativament tard; hi ha les varietats martinenca blanca i martinenca pintada  
Martinenca rimada   Mallorca      
Maueta   Valencia      
Miralla          
Masclenya   Mallorca   Varietat de la figa alacantina, molt grossa i com inflada, de capoll prim i llarg  
Modronya   Ariany   Negra, grossa, bona per assecar  
Morcienca   Alacant   Figa que procedia probablement de Múrcia  
Morisca   Mallorca   Grossíssima, verda negrosa per fora i blanca per dins, no gaire bona, ben primerenca, i sol destinar-se al bestiar  
Moscatell          
Napolitana
 Poletana, Napoletana Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones  
Napolitana Blanca   Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Grosseta madura pel setembre i octubre, no són tan bones com les napolitanes negres  
Napolitana Negra   Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones  
Naueta   Patró, Sanet 1 Menuda, de pell rasposa, de color vermellós, i madura per l'agost  
Negra   Massalcoreig, Priorat, Gandesa, Pego 1 Es destina al sequer, perquè és millor seca que verda  
Negrella   Alcoi 1 Menuda, negra, gens bona si no és per als porcs, madura a l'agost  
Pamis   Pego 1 Blanca, grosseta, molt bona per a assecar Sgnificat Llogaret del terme municipal d'Ondara (comarca del Marquesat de Dénia)
Paratjal Paletjal, Parejal, Paretjal Castelló, Ribera de Xúquer, Pego, Balears   Blanca o groga, devegades amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa, en unes regions molt bona, en altres no tant. GEM de color blavenc, grossa, que es clivella en madurar i es bada si plou molt. És molt gustosa tant fresca com seca.  
Pecadora   Organyà   Negra i la més poc fina  
Peçonet   Valencia   Petita, negra i molt dolça Significat : Mugró, punta de mamella
Pel de bou Pèl de bou Mallorca   Molt primerenca, amb la pell vermellosa, i és bona per als porcs  
Peludeta   Valencia      
Pell verd Pell verda Solsona 1 Petita, verda, millor que la sejola i que la de coll de dama, i madura pel setembre  
Perdigona negra Pedigona Priorat 1 Petita, de pell forteta, de color més o menys obscur i amb tot de pics morats, és molt bona i ve pel setembre  
Pit de Reina   Camp de Tarragona   Grossa, molt consemblant a la de coll de dama, però sempre negra  
Porquenia Porquenya, Figa de porc, Porquina, Tapaculs     Mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als porcs Transcripció errónea de Porquenya
Pota de Cavall          
Reneca   Mallorca   Mitjancera, blanca o negra, tardana, no gaire bona  
Rogisca Rotgisca Mallorca 1 Negra, semblant a la figa roja, petita, molt forta. Ve quan acaben de passar les figues flors  
Roja   Mallorca 2 Negra, de pericarpi gruixat i de molla rosada i sucosa; les primerenques són grosses i llargueres, i les agostenques són petites i rodones; totes són prou bones  
Rogeta   Alcoi, Gandia 2 Menuda, vermella, bona, madura per l'agost. GEM Fa per sant Pere unes figa-flors molt grosses i saboroses, les del segon esplet són més petites i molt dolces, bones per a assecar  
Ruscina   Valencia      
Sang de rossi Sang de rossí Valencia, Alcoi 1 Negra, grossa i bona, amb la molla molt vermella, i madura entre l'agost i el setembre Significat de rossí : Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia esser cavalcat pels escuders
Sarrona Sarronenca Mallorca   De color blavós obscur, i no gaire bona si no és seca  
Sarró de pastor     1 Verda, petita i de pell molt forta Significat : Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc
Segarrera Segarrenca Camp de Tarragona   Blanca i de pell molt gruixuda Significat de segarra : Membre genital del marrà i del boc
Setjola
 Sajola, Setjola, Setjola porrera Catalunya, Valencia 1 Negra, fluixa, no molt grossa, però bona, i madura pel setembre.Vermella per dins i verda per fora, grossa, i la més bona de totes, i madura per l'octubre.Primerenca, blanca verdosa.De fruit petit, blanc, que madura a primers d'agost.NT Quatre descripcions pel matexi nom de figa Nom de figuera recordada per molts pagesos poc conreada actualment
Setjolla Porrera   Catalunya, Valencia      
Sitscel Sitcelis, Xitxelis, Set cels Manacor, Ariany, Sancelles, Sant Llorenç des Cardassar   Verda i llarguera, una varietat de la de capoll blanc  
Tendral Tendraleta Alcoi 1 Mitjancera, blanca, molt bona, que madura a la primeria de setembre Significat de tendral : Novell, tendre, pertanyent a l'edat novella, molt jove. Adjectiu utilitzat per a moltes fruites
Tres collitas Sis fan carga       Transcripció errónea de Tres collites
Tres fan carga Tres fan càrrega Camp de Tarragona, Priorat , Vimbodí   Molt grossa, cendrosa, primerenca i no gaire bona  
Tres voltas l'any Tres voltes l'any       Transcripció errónea de Tres voltes l'any
Ull de Perdiu
   Catalunya, Valencia, Balears 1 Negra, amb la molla vermella, grosseta i molt bona, madura pel setembre.Blanca i petita.Blanca o groga, esclafada, mitjancera o més aviat grossa, i molt bona, madura pel setembre.Petita, verda blanquinosa amb un ull vermell i gros, madura per l'agost i setembre i és bona per a assecar.NT Quatre descripcions pel matexi nom de figa, personalment crec que l'última descripció es la correcte.  
Ull de Perdiu Mina          
Vacal Bocal Alaró, Costitx, Santa Maria del Camí   Molt grossa, primerenca, rossa, i no és bona més que per als porcs. GEM d’arbre gros i bell, s’assembla a la bordissot blanca, però és de qualitat inferior Significat : Propi de vaques
Verdal Verdesca Catalunya, Valencia, Balears   Petita, de pell gruixada i verda i de molla molt vermella i molt dolça; és primerenca i molt propensa a badar-se. GEM és molt primerenca, de cor de sang i molt dolça per a menjar fresca. Són roges per dins i verdes per fora Significta : Relatiu al verd
Verdaleta   Valencia      
Verdal d’Oriola   Oriola      
Xafarina   Valencia, Eivissa      
Paraules poc usades
Mitjancera= mitjana
Capoll = Coll carnós entre la tija i el fruit o pericarpi
Fadenca = Insipida
Fat = insipid
Mosset = Mos petit; mossegada Castellà. bocadito
Esblaimat = Descolorit; dèbil de color
Lletrada = Suc blanc, lletós, que contenen certes plantes, com la figuera
Badar = Obrir una cosa sense separar completament les seves parts
Llarguera = Que tendeix a llarga , allargassada
Fluixa = Que no és dura
Esplet = Collita
Molsa = Carn de la fruita
Devers = Aproximadament , Cap a
Congria = Produeix , Contaminar de
Clivella = Tall que es fa espontàniament a la pell , de les fruites també