Français English
Figueres pròpies dels països catalans i del meu terrat
Nom Sinoníms Localització C Descripció Notes
Acre o d'Acre Camp de Tarragona, Priorat, Ribera d'Ebre 1 Grossa, molsuda, de color vinós, de pell clivellada i gra vermell fosc.Quan són seques, són blanques i de gust superior a les de Fraga. Abunden poc.
Ademuz Ademuz
Agostenca D'agost, Ostenca, Bostenca Alguer , Valencia , Eivissa 2 La que es fa en una segona collita de certes figueres, i madura pel mes d'agost i setembre
Alacantina Alagantina, Galantina Mallorca 1 Petiteta, llarguera , rossa o blanquinosa, que madura pel mes d'agost i no és molt estimada per a menjar-ne les persones, sinó més aviat per a donar als porcs. GEM Arbre primerenc, és petita i una mica fada, però bona per als animals i per a assecar. Era una de les varietats més abundants
Albacor Valencia , Balears 2 Fa dos collites, una pel juliol i l'altre a la fi d'agost o al setembre, i és ben negra, grossa, llarguera, no molt bona. GEM d’arbre gros i de gran durada, fa també figa-flors, però no tan bones com les anteriors
Albacor de molla blanca Valencia , Balears 2
Albacor de molla vermella Valencia , Balears 2
Albacor de molla de meló Valencia , Balears 2
Albacor del Beat Ramon Manacor 2
Alenyana Porreres 2 Mitjana, blavosa i no gaire bona.N'hi ha de flors i d'agostenques
Alfarenca Tortosa 1 Petita, rogenca, molt tardana
Algerina D'Alger, Angelina Costitx , Ariany 1 No és gaire bona abans d'assecar-se, però seca es torna molt blanca i molt bona
Bacorera
 De bacó, D'albacor , Bacora, Figa-flor Catalunya , Valencia , Balears 2 És negra, molt grossa, bona, i primerenca, madura pel juny. BE Entre la gran diversitat de figueres valencianes, la figa de més renom i anomenada és la bacora, albacor o figa-flor, una figa gran, molluda, estovada, aquosa i refrigerant, que té l’avantatge i el privilegi de ser una figa molt primerenca Significat : Parts genitals externes de la dona Etimologia : de l'àrab bakura
Bec de perdiu Castelló
Bell Cuiro Pla d'Urgell 1 Té la pela molt doble, és molt tardana i molt bona
Bergunya Banyalbufar , Artà 1 Molt dolça, de les més primerenques del mes d'agost, i devegades per Nadal encara n'hi ha. En fan especialment els pans de figa Significat : Nom propi de dona
Blanca Catalunya , Valencia , Balears 1 Verda per fora i blanca per dintre, grossa i prou bona.Madura pel setembre
Blancassa Ariany
Blanca Poma Eivissa De color blanquinós i de la grossària d'una poma
Blanca vera Valencia
Blanquella Blanqueta Empordà, Valencia , Balears 1 Petita, rosseta, madura per l'agost
Blava
Boja Boixa
Bordissot Blanca Burjassot, Italia: , Brogiotto Bianco, Brogiotto Genovese, France :, Bourjassotte, Barnissote Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades. GEM Arbre que en terres grosses i fresques es fa molt corpulent. En forma de baldufa, és de sabor molt dolç i de les millors per a menjar seques Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Bota Morada
Botanda Porreres , Lloret de Vista Alegre 2 Grossa, rogenca fosca, no gaire bona. Mig verda quan les altres ja són madures
Burdissot Verd Burjassot, Bordissot, Biriassot Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Burjassot Negre

Bordissot, Biriassot, Italia: Brogiotto Nero, France:Bourjassotte noire, Violette de Solliès, Barnissote noire, Parisienne

Canaries : Bajasote, Boujasote, Bragasote

 Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Burjassot o Biriassot Bordissot, Biriassot Catalunya , Valencia , Balears 1 Les bordissots són grosses, un poc aplanades, bones, i maduren entre l'agost i l'octubre. Les bordissots blanques formen la varietat anomenada també figues de Fraga, molt estimades .GEM de gust molt exquisit, que en esser madura, sol treure una gota de mel gomosa a l’ull Significat : Topònim Vila situada a la vorera del Túria, a cinc quilòmetres de la ciutat de València Etimologia : de l'àrab burj as-sudd, ‘torre de l'assut Assut : (Mur de contenció que atura o desvia l'aigua d'un riu per aprofitar-la en l'agricultura o en la indústria )
Calderona Felanitx 1 Negra amb la molla vermella, de pell gruixada, no gaire bona, i madura pel setembre
Cametas Cametes, Cameta Llucmajor 1 Menuda, llarga, de color roig fosc, bona; madura entre agost i setembre. Transcripció errónea de Cametes
Capoll Llarg Mallorca 1 Té el capoll molt llarg i sembla una carabasseta; no és gaire bona en no esser per a assecar; madura per l'agost
Capoll Curt Mallorca 1 Rodoneta i petita, amb molt poc capoll
Carlina Llucmajor 1 Petitona, rodoneta, blanca, i madura pel juliol
Carabasseta

Bordissot blanc, Catalana, Figa Turca, France :
Panachée,
Bourjassotte, Courgette rayée, Jaspée, Carbassette
Italia:
Bizzarrìa di Sori, Panascè

 Catalunya, Valencia, Balears , Son Servera 1 Blanca groguenca amb ratlles verdes, grossa, bona. Catalana la que és de bordissot blanc. GEM era molt conrada a Son Servera, té forma de carabassa de vi i és molt gustosa quan és seca SIDT , apareix traduïda al Castellà
Cendrosa
 Camp de Tarragona 1 Grossa, dolça, de color verdós brut
Cocorella Mallorca 1 Mitjana, blanca, de gust fat, bona per a assecar; té la pell gruixada
Colar Albatera, Elx 2 Figa flor comercial
Coll de beata Coll de frare Mallorca 1 Semblant a la de coll de dama, mitjancera, un poc llarguera, negrosa, poc gustosa. Madura pel setembre o l'octubre
Coll de Dama Blanca
 Coll de senyora, Col de Dame Blanc Catalunya, Valencia, Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà)
Coll de Dama Negre
 Coll de senyora, Col de Dame Noire Catalunya , Valencia , Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà). GEM en forma de pera, és molt gustosa
Coll de Dama Rossa Coll de senyora Catalunya, Valencia, Balears 1 Té el capoll llarg, la pell gruixada, i la molla molt vermella i dolça; és de les figues considerades com a millors.També en diuen figa coll de senyora (Rosselló, Empordà)
Color de mort
Corquellera Palafrugell 1 Negrenca, petita, i segons diuen, congria corcs
Cornudella
Cucurella Concorrella, Cucarella Gandesa 1 Primerenca i de color blanc o negre. GEM és molt semblant a l’alacantina.
Concorrella Tremp, Organyà, Pla d'Urgell 1 Negra, petita, molt bona, i madura a mitjan agost
Cuiro de Bou
Cul de Ruc Cul de burro Alboraia, Pla d'Urgell Negra, grossa, bona; són les primeres que maduren i les darreres que se'n van
De Baco
De bec de perdiu Castelló 1 Rogeta, menuda, no gaire bona; madura pel setembre
De butxaca
De Fraga Bordissot Blanca Fraga
Deiana Manacor Mitjancera , verda, no gaire bona
De la gota de mel De la goteta de la mel , gina Camp de Tarragona, Xàtiva , Alcoi 1 Verdosa, grossa i molt bona, i madura pel setembre La gota de mel es produeix al ull de moltes figues quan estan madures
De la Roca Mallorca 1 Verda blavosa fosca, no gaire grossa, tardana i de qualitat variable segons les localitats. GEM és tardana, més petita que La paretjal però més saborosa
De Llei
De la pera Costitx Blanca i té la forma de pera
Del sen Jaume Manacor 1 Grossa, verdosa, un poc aplanada, de cuiro molt gruixat, molt dolça, madura devers el setembre i l'octubre Significta de sen : = Tractament que es donava a menestrals , del llatí sene (“vell”), segle XIV Tractament que es dóna als treballadors camperols ( Mallorca ) quan ja són d'edat madura
De la senyora Manacor 1 Verdosa o negra, de molla rosada i molt dolça, amb el cuiro gruixat, de forma rodona, i madura cap a l'octubre i novembre
De mosset Valencia
De mort Priorat Petita, de color groc esblaimat tant per fora com per dintre, i d'aspecte malaltís; són lletges, però molt dolces
De set cotnes Manacor Significat : Pell gruixuda i forta Etimologia : del llatí cutina Sinònims : crosta, corfa
Del Grà negre
Del Guardia
Dolça Mallorca Blavosa, de molla un poc vermellosa, devegades dolenta
De l'Empordà Llucmajor 1 Grosseta, rodona, verdosa, bona, i madura devers el setembre i l'octubre
D'en Sala Urgellet Blanca i molt fineta
De la filera Mallorca 1 Grossa, blanca, primerenca, bona per a assecar
De molla vermella Ariany 1 Rodona, molt gruixada i forta, bona per assecar
De pom Priorat 1 Mitjancera, roja moradenca molt fosca, molt bona; madura pel juny i es fa a poms o apilotades algunes figues en el brot
De rei Massalcoreig Petita, negra, no gaire bona
De sa Font de Balafi Mallorca 1 Grossa, de color de plom, amb la pell molt gruixada, i madura dins el setembre
Envernesca Hivernesca, vernesca Camp de Tarragona 1 Verda, mitjancera, o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre
Farta belitres Afartapobles Ribera d'Ebre, Pla d'Urgell 1 Tardana, grosseta, gustosa, i abunda molt Significat : Captaire vagabund . Afarta aquestes persones.
Frare llec Empordà La que té un cercle a mitjan lloc i és molt llarguera Frare llec: el qui no té ordes majors i sol estar destinat a serveis inferiors Frare llec : figa bessona , o sia , llargaruda i amb un cercle enmig ( Empordà )
Forastera Balears 1 GEM tardana, s’assembla de forma i de gust a la de coll de dama blanca i és, per tant, molt apreciada
Garsalina Valencia
Gargeliga Pla d'Urgell 1 Rossa, molt bona, que madura entre juliol i agost
Garrofala Priorat Forta, grosseta, ben vermella.Madura pel juny, i el seu gust és d'una dolçor semblant a la de la garrofa
Gavatxona Camp de Tarragona Petita, llargaruda, de color morat fosc Gavatxos,, nom que reben els francesos a Catalunya , gavatxona = francesona
Geganta Mallorca Mitjancera o més aviat petita, i de color roig blanquinós
Genyiva Mort Geniva Camp de Tarragona Molt blanca
Hivernenca Envernesca, Hivernesca, Vernesca Camp de Tarragona, Mallorca, Castelló , Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi 1 GEM verda, mitjancera , o més aviat grosseta, i molt tardana, que madura entre el setembre i el novembre
Hivernenca Blanca
Hortella De la tira Mallorca Grossa, blanca, molt molsuda, de pell molt prima, de gust molt fi
Jorba
Julienca Tortosa 1 Negra, de gra blanc, madura a primers d'agost
Llei Tortosa 1 Color verd clar i de forma semblant a la de Burjassot, però de millor gust
Llimonenca Mallorca Cònica i de color groc
Lloral
Maellana Blanca Ribera d'Ebre, Maestrat 1 Blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre
Mallea
 Maella Ribera d'Ebre, Maestrat 1 Blanca verdosa, grosseta, de pell dura, de gust molt bo, sobretot si l'assequen; madura per l'octubre Transcripció disléxica de Maella. Anomenada per l'escriptor Cervantes.
Mare de Déu De la Mare de Déu de Lluc Mallorca, Escorca Semblant a les figues martinenques, grosseta
Martina
Martinenca Mallorca 1 GEM tardana se sol fer molt grossa. L’arbre ja perd les fulles i encara té molts de figons, que maduren malament a causa del fred
Martinenca mina Mallorca Sol esser negra, mitjancera, amb poc capoll, amb molta lletrada, i madura relativament tard; hi ha les varietats martinenca blanca i martinenca pintada
Martinenca rimada Mallorca
Maueta Valencia
Miralla
Masclenya Mallorca Varietat de la figa alacantina, molt grossa i com inflada, de capoll prim i llarg
Modronya Ariany Negra, grossa, bona per assecar
Morcienca Alacant Figa que procedia probablement de Múrcia
Morisca Mallorca Grossíssima, verda negrosa per fora i blanca per dins, no gaire bona, ben primerenca, i sol destinar-se al bestiar
Moscatell
Napolitana
 Poletana, Napoletana Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones
Napolitana Blanca Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Grosseta madura pel setembre i octubre, no són tan bones com les napolitanes negres
Napolitana Negra Castelló, Llucena, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Alcoi, Alacant 1 Negra, grosseta i bona, i madura pel setembre i octubre; també n'hi ha de napolitanes blanques, però no són tan bones
Naueta Patró, Sanet 1 Menuda, de pell rasposa, de color vermellós, i madura per l'agost
Negra Massalcoreig, Priorat, Gandesa, Pego 1 Es destina al sequer, perquè és millor seca que verda
Negrella Alcoi 1 Menuda, negra, gens bona si no és per als porcs, madura a l'agost
Pamis Pego 1 Blanca, grosseta, molt bona per a assecar Sgnificat Llogaret del terme municipal d'Ondara (comarca del Marquesat de Dénia)
Paratjal Paletjal, Parejal, Paretjal Castelló, Ribera de Xúquer, Pego, Balears Blanca o groga, devegades amb ratlles verdoses o fosques, grossa, de pell prima i de molsa groguenca i aigualosa, en unes regions molt bona, en altres no tant. GEM de color blavenc, grossa, que es clivella en madurar i es bada si plou molt. És molt gustosa tant fresca com seca.
Pecadora Organyà Negra i la més poc fina
Peçonet Valencia Petita, negra i molt dolça Significat : Mugró, punta de mamella
Pel de bou Pèl de bou Mallorca Molt primerenca, amb la pell vermellosa, i és bona per als porcs
Peludeta Valencia
Pell verd Pell verda Solsona 1 Petita, verda, millor que la sejola i que la de coll de dama, i madura pel setembre
Perdigona negra Pedigona Priorat 1 Petita, de pell forteta, de color més o menys obscur i amb tot de pics morats, és molt bona i ve pel setembre
Pit de Reina Camp de Tarragona Grossa, molt consemblant a la de coll de dama, però sempre negra
Porquenia Porquenya, Figa de porc, Porquina, Tapaculs Mitjancera o grossa, de color blanc o negre, de molsa aigualosa i fadenca, i es dóna als porcs Transcripció errónea de Porquenya
Pota de Cavall
Reneca Mallorca Mitjancera, blanca o negra, tardana, no gaire bona
Rogisca Rotgisca Mallorca 1 Negra, semblant a la figa roja, petita, molt forta. Ve quan acaben de passar les figues flors
Roja Mallorca 2 Negra, de pericarpi gruixat i de molla rosada i sucosa; les primerenques són grosses i llargueres, i les agostenques són petites i rodones; totes són prou bones
Rogeta Alcoi, Gandia 2 Menuda, vermella, bona, madura per l'agost. GEM Fa per sant Pere unes figa-flors molt grosses i saboroses, les del segon esplet són més petites i molt dolces, bones per a assecar
Ruscina Valencia
Sang de rossi Sang de rossí Valencia, Alcoi 1 Negra, grossa i bona, amb la molla molt vermella, i madura entre l'agost i el setembre Significat de rossí : Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia esser cavalcat pels escuders
Sarrona Sarronenca Mallorca De color blavós obscur, i no gaire bona si no és seca
Sarró de pastor 1 Verda, petita i de pell molt forta Significat : Bossa feta de pell, o de tela, que els pastors i altres homes que van pel camp porten penjada amb una corretja pel coll i que serveix per a dur-hi menjar, utensilis, diners, etc
Segarrera Segarrenca Camp de Tarragona Blanca i de pell molt gruixuda Significat de segarra : Membre genital del marrà i del boc
Setjola
 Sajola, Setjola, Setjola porrera Catalunya, Valencia 1 Negra, fluixa, no molt grossa, però bona, i madura pel setembre.Vermella per dins i verda per fora, grossa, i la més bona de totes, i madura per l'octubre.Primerenca, blanca verdosa.De fruit petit, blanc, que madura a primers d'agost.NT Quatre descripcions pel matexi nom de figa Nom de figuera recordada per molts pagesos poc conreada actualment
Setjolla Porrera Catalunya, Valencia
Sitscel Sitcelis, Xitxelis, Set cels Manacor, Ariany, Sancelles, Sant Llorenç des Cardassar Verda i llarguera, una varietat de la de capoll blanc
Tendral Tendraleta Alcoi 1 Mitjancera, blanca, molt bona, que madura a la primeria de setembre Significat de tendral : Novell, tendre, pertanyent a l'edat novella, molt jove. Adjectiu utilitzat per a moltes fruites
Tres collitas Sis fan carga Transcripció errónea de Tres collites
Tres fan carga Tres fan càrrega Camp de Tarragona, Priorat , Vimbodí Molt grossa, cendrosa, primerenca i no gaire bona
Tres voltas l'any Tres voltes l'any Transcripció errónea de Tres voltes l'any
Ull de Perdiu
 Catalunya, Valencia, Balears 1 Negra, amb la molla vermella, grosseta i molt bona, madura pel setembre.Blanca i petita.Blanca o groga, esclafada, mitjancera o més aviat grossa, i molt bona, madura pel setembre.Petita, verda blanquinosa amb un ull vermell i gros, madura per l'agost i setembre i és bona per a assecar.NT Quatre descripcions pel matexi nom de figa, personalment crec que l'última descripció es la correcte.
Ull de Perdiu Mina
Vacal Bocal Alaró, Costitx, Santa Maria del Camí Molt grossa, primerenca, rossa, i no és bona més que per als porcs. GEM d’arbre gros i bell, s’assembla a la bordissot blanca, però és de qualitat inferior Significat : Propi de vaques
Verdal Verdesca Catalunya, Valencia, Balears Petita, de pell gruixada i verda i de molla molt vermella i molt dolça; és primerenca i molt propensa a badar-se. GEM és molt primerenca, de cor de sang i molt dolça per a menjar fresca. Són roges per dins i verdes per fora Significta : Relatiu al verd
Verdaleta Valencia
Verdal d’Oriola Oriola
Xafarina Valencia, Eivissa
Paraules poc usades
Mitjancera= mitjana
Capoll = Coll carnós entre la tija i el fruit o pericarpi
Fadenca = Insipida
Fat = insipid
Mosset = Mos petit; mossegada Castellà. bocadito
Esblaimat = Descolorit; dèbil de color
Lletrada = Suc blanc, lletós, que contenen certes plantes, com la figuera
Badar = Obrir una cosa sense separar completament les seves parts
Llarguera = Que tendeix a llarga , allargassada
Fluixa = Que no és dura
Esplet = Collita
Molsa = Carn de la fruita
Devers = Aproximadament , Cap a
Congria = Produeix , Contaminar de
Clivella = Tall que es fa espontàniament a la pell , de les fruites també